3.2.1 Desplaçament del significat
Re-interpretació d’objectes quotidians
Amb aquest exercici, m’he sentit com un nen de nou. Anava per tota la casa mirant objectes a veure què trobava, utilitzant la imaginació amb tot el que tenia a les mans i seleccionant aquelles peces que em semblaven interessants. Els materials utilitzats en tots tres casos han sigut pinzells amb tinta xinesa.
Figura 1:
Aquesta és senzilla, sé que és molt fàcil d’imaginar, però volia utilitzar almenys un element comú amb els de la PAC 1. En el meu imaginari, és una tuberia que s’ha obstruït i ha brotat un bonsai.
Figura 2:
Aquí no hi ha massa a dir, és el suport d’una webcam. Només manipulant-la una mica, es pot convertir en una cosa ben diferent. Visca els toros, però no les “corrides”; això últim, cadascú a casa seva.
Figura 3:
Aquesta figura és per als nostàlgics. Tothom qui tingui més de 35 anys recordarà això (i fins i tot el tomàtic). Ha sigut veure la goma, obrir-la, i de sobte em sentia de nou com un nen de 12 anys trucant al telèfon fix del meu amic (telèfon que encara recordo) per veure si estava a casa i si li podia picar al timbre per anar a jugar.
Collage d’un objecte amb el d’un company
Jo he seleccionat l’objecte de l’obridor d’ampolles. Ha sigut veure’l en aquesta posició i la meva “pareidòlia” no em permetia fer una altra cosa que no fos aquesta. He utilitzat Photoshop CC per fer el muntatge.
3.2.2. Expressió en moviment
Fotografia que canviem el significat de la imatge.
La veritat és que no he escollit una fotografia en la qual hagi sortit gaire bé, però tot i així és una de les meves fotografies preferides. Me la vaig imprimir en paper fotogràfic fa uns quants dies per poder tenir-la, i quan vaig veure que s’havia de fer aquest exercici, m’ha vingut la imatge al cap gairebé immediatament. Junta dues de les coses que més m’agraden al món: la meva gosseta, que es diu Linda, i l’humor, un humor sa pel qual no s’ha d’ofendre ningú. Al cap i a la fi, no crec que hi hagi res més sagrat per als humans que els seus gossos.
La tècnica utilitzada és rotulador acrílic (Posca i Molotow) sobre paper.
Si tingués un títol, m’agradia que fos “Linda Jesusa”.
Fotografia:
Procés:
Resultat final:
Tenia por que el color daurat del Posca no es veiés una vegada passat per l’escàner, però per sort m’he equivocat. Tampoc he volgut repassar els contorns en negre, encara que quedaria millor. M’agrada la sensació de quadre del Renaixement amb els colors tan intensos de l’acrílic i sense diferenciar massa la figura principal del fons, més enllà dels propis colors. Espero que us agradi.
Moviment i dinamisme.
Figura a:
Tal i com us haureu adonat, soc un apassionat dels gossos, així que he escollit un per fer aquest exercici. La tècnica utilitzada és tinta xinesa amb una ploma. Com que feia molt de temps que no treballava amb una ploma, per tal d’agafar traça amb els traços i evitar que a l’hora de ficar la ploma al pot de tinta xinesa i treure-la després ho taqués tot, vaig agafar uns quants fulls i vaig fer figures i traços una vegada i una altra per tornar a agafar una mica el costum. Aquestes són algunes d’aquestes imatges:
Dibuix final:
He de confessar que, tal i com deia al principi, feia molt de temps que no treballava amb ploma i pot de tinta. La meva intenció era tractar de fer el dibuix dinàmic i amb sensació de moviment amb els traços, la posició del propi gos i el fons. Però, sense voler, vaig deixar una taca petita a l’orella del gos i la vaig escampar amb el dit petit mentre feia altres traços. Tenia dues opcions: tornava a fer el dibuix de nou o aprofitava el meu descuit. Com que el mal ja estava fet i no es podia dissimular, vaig decidir aprofitar la taca i fer encara més taques al llarg de tot el gos. El resultat és que la veritat m’agrada molt més el dibuix i he aconseguit més dinamisme i sensació de moviment. A vegades no es tracta de no fer errades, sinó d’adaptar-se i aprofitar-les si es pot, i si no, equivocar-se és la millor manera d’aprendre.
Figura b:
D’aquesta no tinc massa a dir. He volgut representar un dau que ja ha sigut llançat i ha fet el primer rebot a la taula. Com a curiositat, no sé si en un dau les cares es troben així o no, no he agafat un dau per mirar-lo. Però l’important d’un dau és que les cares oposades han de sumar sempre 7, per tant, l’oposat de l’1 serà el 6, del 4 el 3… i així. No he mirat cap dau per fer el dibuix, però sí que he respectat aquesta regla simple, com podreu comprovar vosaltres mateixos.
Figura c:
Per a mi, els quadres abstractes que més m’agraden són aquells que em fan remoure alguna cosa per dins. En el meu cas, els quadres abstractes que més m’arriben són aquells que em donen una sensació d’angoixa, de soledat, de por, en quant a les sensacions negatives, i en quant a les sensacions positives, aquelles que m’aporten tranquilitat, pau… No obstant, les que més recordo són aquelles que m’han donat una sensació negativa. L’art no ha de ser només coses boniques; m’agrada que m’aporti alguna sensació, un sentiment, i com a éssers humans, no som només moments i sensacions positives. L’ansietat, la tristesa i la por formen part de nosaltres tant com la felicitat, l’amor o l’humor. Un quadre bonic em fa girar-me a mirar-ho, però un que m’aporti alguna sensació és el que em fa que me’l pugui quedar mirant durant hores.
En el dibuix que he fet, hi ha un element figuratiu que és prou fàcil de reconèixer, amb el qual tothom ens podem sentir identificats. He triat la figura de l’espiral perquè, per a mi, és la figura bàsica en quant a representació del moviment. Aquest ésser del meu dibuix, està ficant-se dins de l’espiral? Està sortint per tal de convertir-se en una altra cosa? Si s’està enfonsant, girarà indefinidament fent-se cada vegada més petit, o bé hi haurà un moment que es faci tant petit que no pugui sostenir ni la seva pròpia existència i simplement desapareixerà? Per altra banda, si està sortint de l’espiral, d’on ve? Quant canviarà quan surti del tot? O potser tot és simplement una il·lusió i, en realitat, el que veiem és l’ésser tal com és i prou?
Aquestes són algunes de les preguntes que m’agradaria que es fes la gent en veure el meu dibuix. La tècnica emprada continua sent ploma amb tinta xinesa, i hi ha dues versions: en blanc i negre i en color. Per al color, he fet servir llapisos de colors Faber-Castell Polychromos.
Esboç:
Dibuixos finals:
Hola Gemma. Enhorabona pel projecte. M’hi sento molt identificada, desprèn empstia i sensibilitat. A nivell artístic, creatiu i ben executat