Habitant el cos. Transitant emocions.

Exposició de les emocions sentides en el cos , expressades amb el cos.

Pintura acrílica negra, carbonet.

Vynil al terra de l’exposició per transitar les emocions. Cada espectador podrà transitar-les caminant per damunt:

Bon vespre! aquí els meus dibuixos del projecte final, he intentat dónar força al dibuix a partir de l’expresivitat de les línies i les taques en blanc i negre. M’agradaria que ajudessin a visibilitzar el drama migratori.

Bon estiu a tothom!

Volia fer alguna cosa que impliqués animals, reciclatge i dibuixar en un entorn completament diferent.

Al final el que he decidit es que amb materials de l’ús del dia a dia, si pot ser, dels que acaben llençats a les escombraries fer un l’entorn d’un animal doméstic, per exemple com aquest peix.

Aquest es un dibuix fer en 2 minuts només per donar l’exemple, la meva idea es dibuixar un aquari sencer, per exemple en un coixí dibuixar un gos/gat fent la diada i el que vagi veient i em rondi pel cap.

Relat i llenguatge

He de remarcar que he descobert que el meu escàner i l’aquarel·la no es porten gaire bé, així que publicaré tant les versions escanejades com la foto feta amb el mòbil.

Poesia visual.

Títol: “La tiranía de lo cuqui”.

D’acord amb l’Institut Nacional de Salut Mental (NIMH, per les seves sigles en anglès), aquests són els símptomes de la depressió:

• Sentiments persistents de tristesa, ansietat o “buit”
• Sentiments de desesperança o pessimisme
• Irritabilitat, frustració o intranquil·litat
• Sentiments de culpabilitat, inutilitat o impotència
• Pèrdua d’interès o plaer en activitats i aficions
• Fatiga, disminució d’energia o sensació de lentejat
• Dificultats de concentració, record o presa de decisions
• Dificultats per a dormir, despertar-se d’hora o dormir massa
• Canvis en l’apetit o en el pes sense haver-ho planificat
• Maldecaps i molèsties, dolors corporals, còlics o problemes digestius sense causa física aparent o que no milloren amb el tractament
• Intentos de suïcidi o pensaments sobre la mort o el suïcidi

Font: NIMH

Segons l’Institut Europeu de Psicologia Positiva (IEPP), és important apartar-se de les persones tòxiques. Les claus per identificar a aquestes persones inclouen:

• Provoquen emocions desagradables en nosaltres
• Es queixen de la majoria de les coses
• Són extremadament negatius
• Es presenten com a víctimes
• Són passives
• Constantment parlen del mal que ho han passat
• Són infeliços

Font: IEPP

Segons la “psicologia positiva”, per ser feliç cal apartar-se d’aquells amics que manifesten alguna d’aquestes actituds en algun moment de la seva vida. Observem com aquesta pseudociència s’arrela cada vegada més en la nostra societat, amb frases de companyies com “Mr. Wonderful”, persones ultrapositives a les xarxes socials, i una generalització del gran somriure com si vivíssim en una obra d’Aldous Huxley on les xarxes socials i les tasses boniques són la nostra pastilleta màgica. Els missatges “positius”, més enllà de la promoció de la felicitat i l’optimisme, contenen un missatge ocult i potencialment perillós: si una persona del teu entorn necessita ajuda, està trista, no vol riure, no vol sortir, en definitiva, si està demanant ajuda, no hauries d’ajudar-la. En comptes d’aixó, has d’apartar-te.

Aquesta visió ignora una part essencial de la nostra humanitat: els sentiments. Com a éssers humans, tots experimentem una àmplia gamma de sentiments, incloent l’alegria, l’amor, l’esperança, l’odi, el temor, la tristesa i la por. Tots aquests sentiments són normals i formen part de la nostra condició humana. No és normal estar sempre positiu i alegre. El que és normal és experimentar un conjunt de sentiments tant positius com negatius. Si els sentiments negatius prenen la majoria i no pots escapar d’aquest cicle, aquests missatges “positius” no et consideren una persona malalta que necessita ajuda, sinó una persona “tòxica”. Et fan sentir pitjor, perquè t’assalten constantment amb la idea que si no veus les coses amb positivitat és perquè no vols. Finalment, una persona amb depressió acaba sentint-se com un pària, que no pot compartir els seus problemes i que no pot mostrar la seva tristesa. Al final, no es tracta d’estar feliç, sinó d’ocultar la tristesa per no quedar-se sol enmig d’un món de cupcakes de colors.

Amb la meva obra he intentat mostrar aquesta realitat com millor he pogut, mostrant com els pensaments negatius en bucle d’una persona que necessita ajuda, en lloc d’afrontar-los i superar-los, són ocultats per “la tiranía de lo cuqui” amb colors pastel i frases positives. L’objectiu no és superar el problema, sinó amagar-lo tant com es pugui.

Algunes fonts que he utilitzat com a “motivació” per a la meva obra:

• Frases motivadoras
• Frases para personas tóxicas

La tècnica utilitzada: bolígraf de tinta blanca sobre paper negre i edició digital. He optat per fer la part alegre en digital perquè és la manera de treballar d’empreses com Mr. Wonderful, posts d’Instagram, etc., buscant així aconseguir aquesta sensació d’alegria artificial que hi ha a les xarxes socials.

Escanejat de la part negre:

Fotos del projecte i com queda al final:

Historieta de comic autoconclusiva

Volia explorar un enfocament diferent, no volía que la meva historia depenguès del text per poder desarrollar-se ja que amb només una pàgina si el text pren massa protagonisme al final no pots mostrar molt més enllà d’un acudit curt o un pensament expressat en poques vinyetes al meravellós estil d’historietistes com Quino. Jo volia fer una cosa diferent, que l’historia ocurregués i tingués sentit al cap de la persona que veu l’obra i no al paper.

He intentat rescatar algunes de les qüestions més antigues plantejades pels grans filòsofs de la humanitat. “Què va existir primer, l’ou o la gallina?” “Vivim en un cicle etern?” “Deu ens va crear o nosaltres vam crear a Deu?” “Si nosaltres vam crear a Deu, som nosaltres Deu?” i fins i tot algunes de les qüestions formulades per la ciència més contemporània “La realitat existeix o és una creació nostra?”.

Versió escanejada, es pot veure perfectament com em canvia els colors fins i tot arribant a fer desapareixer l’aquarel·la:

Foto amb el mòbil; aquí sí que respecta els colors i la tonalitat que volia donar-li.

La tècnica utilitzada: llapis, tinta xinesa, ploma i aqüarel·la. També rotuladors d’acrilic Posca i Molotow per fer els estels de “l’espai”.

Diagrama

Per a l’elaboració del diagrama, vaig voler explorar la següent afirmació atribuïda a Albert Einstein quan li van preguntar amb quines armes es lliuraria la Tercera Guerra Mundial:

“No sé amb quines armes es lliuraria la Tercera Guerra Mundial, però sé que la Quarta seria amb pals i pedres.”

Aquesta frase, pronunciada a mitjans del segle passat, manté la seva vigència en l’actualitat. Sembla que com a éssers humans som incapaços d’aprendre de la història. L’avarícia i el desig de poder podrien portar-nos a la nostra perdició, perdent més de 6000 anys d’evolució en només uns pocs dies.

Versió escanejada:

Versió foto móbil:

Tècnica: Llapis, rotulador de tinta xinesa i llapisos d’aquarel·la Mondeluz.

3.2.1 Desplaçament del significat

Re-interpretació d’objectes quotidians

Amb aquest exercici, m’he sentit com un nen de nou. Anava per tota la casa mirant objectes a veure què trobava, utilitzant la imaginació amb tot el que tenia a les mans i seleccionant aquelles peces que em semblaven interessants. Els materials utilitzats en tots tres casos han sigut pinzells amb tinta xinesa.

Figura 1:

Aquesta és senzilla, sé que és molt fàcil d’imaginar, però volia utilitzar almenys un element comú amb els de la PAC 1. En el meu imaginari, és una tuberia que s’ha obstruït i ha brotat un bonsai.

Figura 2:

Aquí no hi ha massa a dir, és el suport d’una webcam. Només manipulant-la una mica, es pot convertir en una cosa ben diferent. Visca els toros, però no les “corrides”; això últim, cadascú a casa seva.

Figura 3:

Aquesta figura és per als nostàlgics. Tothom qui tingui més de 35 anys recordarà això (i fins i tot el tomàtic). Ha sigut veure la goma, obrir-la, i de sobte em sentia de nou com un nen de 12 anys trucant al telèfon fix del meu amic (telèfon que encara recordo) per veure si estava a casa i si li podia picar al timbre per anar a jugar.

Collage d’un objecte amb el d’un company

Jo he seleccionat l’objecte de l’obridor d’ampolles. Ha sigut veure’l en aquesta posició i la meva “pareidòlia” no em permetia fer una altra cosa que no fos aquesta. He utilitzat Photoshop CC per fer el muntatge.

3.2.2. Expressió en moviment

Fotografia que canviem el significat de la imatge.

La veritat és que no he escollit una fotografia en la qual hagi sortit gaire bé, però tot i així és una de les meves fotografies preferides. Me la vaig imprimir en paper fotogràfic fa uns quants dies per poder tenir-la, i quan vaig veure que s’havia de fer aquest exercici, m’ha vingut la imatge al cap gairebé immediatament. Junta dues de les coses que més m’agraden al món: la meva gosseta, que es diu Linda, i l’humor, un humor sa pel qual no s’ha d’ofendre ningú. Al cap i a la fi, no crec que hi hagi res més sagrat per als humans que els seus gossos.

La tècnica utilitzada és rotulador acrílic (Posca i Molotow) sobre paper.

Si tingués un títol, m’agradia que fos “Linda Jesusa”.

Fotografia:

Procés:

Resultat final:

Tenia por que el color daurat del Posca no es veiés una vegada passat per l’escàner, però per sort m’he equivocat. Tampoc he volgut repassar els contorns en negre, encara que quedaria millor. M’agrada la sensació de quadre del Renaixement amb els colors tan intensos de l’acrílic i sense diferenciar massa la figura principal del fons, més enllà dels propis colors. Espero que us agradi.

Moviment i dinamisme.

Figura a:

Tal i com us haureu adonat, soc un apassionat dels gossos, així que he escollit un per fer aquest exercici. La tècnica utilitzada és tinta xinesa amb una ploma. Com que feia molt de temps que no treballava amb una ploma, per tal d’agafar traça amb els traços i evitar que a l’hora de ficar la ploma al pot de tinta xinesa i treure-la després ho taqués tot, vaig agafar uns quants fulls i vaig fer figures i traços una vegada i una altra per tornar a agafar una mica el costum. Aquestes són algunes d’aquestes imatges:

Dibuix final:

He de confessar que, tal i com deia al principi, feia molt de temps que no treballava amb ploma i pot de tinta. La meva intenció era tractar de fer el dibuix dinàmic i amb sensació de moviment amb els traços, la posició del propi gos i el fons. Però, sense voler, vaig deixar una taca petita a l’orella del gos i la vaig escampar amb el dit petit mentre feia altres traços. Tenia dues opcions: tornava a fer el dibuix de nou o aprofitava el meu descuit. Com que el mal ja estava fet i no es podia dissimular, vaig decidir aprofitar la taca i fer encara més taques al llarg de tot el gos. El resultat és que la veritat m’agrada molt més el dibuix i he aconseguit més dinamisme i sensació de moviment. A vegades no es tracta de no fer errades, sinó d’adaptar-se i aprofitar-les si es pot, i si no, equivocar-se és la millor manera d’aprendre.

Figura b:

D’aquesta no tinc massa a dir. He volgut representar un dau que ja ha sigut llançat i ha fet el primer rebot a la taula. Com a curiositat, no sé si en un dau les cares es troben així o no, no he agafat un dau per mirar-lo. Però l’important d’un dau és que les cares oposades han de sumar sempre 7, per tant, l’oposat de l’1 serà el 6, del 4 el 3… i així. No he mirat cap dau per fer el dibuix, però sí que he respectat aquesta regla simple, com podreu comprovar vosaltres mateixos.

Figura c:

Per a mi, els quadres abstractes que més m’agraden són aquells que em fan remoure alguna cosa per dins. En el meu cas, els quadres abstractes que més m’arriben són aquells que em donen una sensació d’angoixa, de soledat, de por, en quant a les sensacions negatives, i en quant a les sensacions positives, aquelles que m’aporten tranquilitat, pau… No obstant, les que més recordo són aquelles que m’han donat una sensació negativa. L’art no ha de ser només coses boniques; m’agrada que m’aporti alguna sensació, un sentiment, i com a éssers humans, no som només moments i sensacions positives. L’ansietat, la tristesa i la por formen part de nosaltres tant com la felicitat, l’amor o l’humor. Un quadre bonic em fa girar-me a mirar-ho, però un que m’aporti alguna sensació és el que em fa que me’l pugui quedar mirant durant hores.

En el dibuix que he fet, hi ha un element figuratiu que és prou fàcil de reconèixer, amb el qual tothom ens podem sentir identificats. He triat la figura de l’espiral perquè, per a mi, és la figura bàsica en quant a representació del moviment. Aquest ésser del meu dibuix, està ficant-se dins de l’espiral? Està sortint per tal de convertir-se en una altra cosa? Si s’està enfonsant, girarà indefinidament fent-se cada vegada més petit, o bé hi haurà un moment que es faci tant petit que no pugui sostenir ni la seva pròpia existència i simplement desapareixerà? Per altra banda, si està sortint de l’espiral, d’on ve? Quant canviarà quan surti del tot? O potser tot és simplement una il·lusió i, en realitat, el que veiem és l’ésser tal com és i prou?

Aquestes són algunes de les preguntes que m’agradaria que es fes la gent en veure el meu dibuix. La tècnica emprada continua sent ploma amb tinta xinesa, i hi ha dues versions: en blanc i negre i en color. Per al color, he fet servir llapisos de colors Faber-Castell Polychromos.

Esboç:

Dibuixos finals: