Relat i llenguatge

He de remarcar que he descobert que el meu escàner i l’aquarel·la no es porten gaire bé, així que publicaré tant les versions escanejades com la foto feta amb el mòbil.

Poesia visual.

Títol: “La tiranía de lo cuqui”.

D’acord amb l’Institut Nacional de Salut Mental (NIMH, per les seves sigles en anglès), aquests són els símptomes de la depressió:

• Sentiments persistents de tristesa, ansietat o “buit”
• Sentiments de desesperança o pessimisme
• Irritabilitat, frustració o intranquil·litat
• Sentiments de culpabilitat, inutilitat o impotència
• Pèrdua d’interès o plaer en activitats i aficions
• Fatiga, disminució d’energia o sensació de lentejat
• Dificultats de concentració, record o presa de decisions
• Dificultats per a dormir, despertar-se d’hora o dormir massa
• Canvis en l’apetit o en el pes sense haver-ho planificat
• Maldecaps i molèsties, dolors corporals, còlics o problemes digestius sense causa física aparent o que no milloren amb el tractament
• Intentos de suïcidi o pensaments sobre la mort o el suïcidi

Font: NIMH

Segons l’Institut Europeu de Psicologia Positiva (IEPP), és important apartar-se de les persones tòxiques. Les claus per identificar a aquestes persones inclouen:

• Provoquen emocions desagradables en nosaltres
• Es queixen de la majoria de les coses
• Són extremadament negatius
• Es presenten com a víctimes
• Són passives
• Constantment parlen del mal que ho han passat
• Són infeliços

Font: IEPP

Segons la “psicologia positiva”, per ser feliç cal apartar-se d’aquells amics que manifesten alguna d’aquestes actituds en algun moment de la seva vida. Observem com aquesta pseudociència s’arrela cada vegada més en la nostra societat, amb frases de companyies com “Mr. Wonderful”, persones ultrapositives a les xarxes socials, i una generalització del gran somriure com si vivíssim en una obra d’Aldous Huxley on les xarxes socials i les tasses boniques són la nostra pastilleta màgica. Els missatges “positius”, més enllà de la promoció de la felicitat i l’optimisme, contenen un missatge ocult i potencialment perillós: si una persona del teu entorn necessita ajuda, està trista, no vol riure, no vol sortir, en definitiva, si està demanant ajuda, no hauries d’ajudar-la. En comptes d’aixó, has d’apartar-te.

Aquesta visió ignora una part essencial de la nostra humanitat: els sentiments. Com a éssers humans, tots experimentem una àmplia gamma de sentiments, incloent l’alegria, l’amor, l’esperança, l’odi, el temor, la tristesa i la por. Tots aquests sentiments són normals i formen part de la nostra condició humana. No és normal estar sempre positiu i alegre. El que és normal és experimentar un conjunt de sentiments tant positius com negatius. Si els sentiments negatius prenen la majoria i no pots escapar d’aquest cicle, aquests missatges “positius” no et consideren una persona malalta que necessita ajuda, sinó una persona “tòxica”. Et fan sentir pitjor, perquè t’assalten constantment amb la idea que si no veus les coses amb positivitat és perquè no vols. Finalment, una persona amb depressió acaba sentint-se com un pària, que no pot compartir els seus problemes i que no pot mostrar la seva tristesa. Al final, no es tracta d’estar feliç, sinó d’ocultar la tristesa per no quedar-se sol enmig d’un món de cupcakes de colors.

Amb la meva obra he intentat mostrar aquesta realitat com millor he pogut, mostrant com els pensaments negatius en bucle d’una persona que necessita ajuda, en lloc d’afrontar-los i superar-los, són ocultats per “la tiranía de lo cuqui” amb colors pastel i frases positives. L’objectiu no és superar el problema, sinó amagar-lo tant com es pugui.

Algunes fonts que he utilitzat com a “motivació” per a la meva obra:

• Frases motivadoras
• Frases para personas tóxicas

La tècnica utilitzada: bolígraf de tinta blanca sobre paper negre i edició digital. He optat per fer la part alegre en digital perquè és la manera de treballar d’empreses com Mr. Wonderful, posts d’Instagram, etc., buscant així aconseguir aquesta sensació d’alegria artificial que hi ha a les xarxes socials.

Escanejat de la part negre:

Fotos del projecte i com queda al final:

Historieta de comic autoconclusiva

Volia explorar un enfocament diferent, no volía que la meva historia depenguès del text per poder desarrollar-se ja que amb només una pàgina si el text pren massa protagonisme al final no pots mostrar molt més enllà d’un acudit curt o un pensament expressat en poques vinyetes al meravellós estil d’historietistes com Quino. Jo volia fer una cosa diferent, que l’historia ocurregués i tingués sentit al cap de la persona que veu l’obra i no al paper.

He intentat rescatar algunes de les qüestions més antigues plantejades pels grans filòsofs de la humanitat. “Què va existir primer, l’ou o la gallina?” “Vivim en un cicle etern?” “Deu ens va crear o nosaltres vam crear a Deu?” “Si nosaltres vam crear a Deu, som nosaltres Deu?” i fins i tot algunes de les qüestions formulades per la ciència més contemporània “La realitat existeix o és una creació nostra?”.

Versió escanejada, es pot veure perfectament com em canvia els colors fins i tot arribant a fer desapareixer l’aquarel·la:

Foto amb el mòbil; aquí sí que respecta els colors i la tonalitat que volia donar-li.

La tècnica utilitzada: llapis, tinta xinesa, ploma i aqüarel·la. També rotuladors d’acrilic Posca i Molotow per fer els estels de “l’espai”.

Diagrama

Per a l’elaboració del diagrama, vaig voler explorar la següent afirmació atribuïda a Albert Einstein quan li van preguntar amb quines armes es lliuraria la Tercera Guerra Mundial:

“No sé amb quines armes es lliuraria la Tercera Guerra Mundial, però sé que la Quarta seria amb pals i pedres.”

Aquesta frase, pronunciada a mitjans del segle passat, manté la seva vigència en l’actualitat. Sembla que com a éssers humans som incapaços d’aprendre de la història. L’avarícia i el desig de poder podrien portar-nos a la nostra perdició, perdent més de 6000 anys d’evolució en només uns pocs dies.

Versió escanejada:

Versió foto móbil:

Tècnica: Llapis, rotulador de tinta xinesa i llapisos d’aquarel·la Mondeluz.