Sóc el Quim Ribera i sóc i sempre he estat un estudiant. M’agrada tocar la guitarra i dibuixar, però m’agrada fer-ho per mi mateix i és aquesta la idea que hi ha darrere d’aquest autoretrat: les màscares que ens posem quan fem allò que no ens agrada.
Aquesta ha estat la meva proposta d’autoretrat. Sóc jo amb cara de cansat mirant quina màscara m’he de posar, així com fem tots cada dia. La idea es basa en que, al llarg de la trajectòria vital de tot individu, ens hem de posar diferentes màscares segons allò que es consideri adequat (per això tenen les ombres verdes: verd=adequat) en comptes d’actuar segons ens agradaria. Jo he aprés a dibuixar dibuixant a les cantonades de les fitxes que ens passaven a classe: em posava la màscara per fer la fitxa i me la treia per fer el dibuix de la cantonada o del revers de la pàgina. El vertader “jo” es troba darrere la màscara de totes aquestes coses que fem “perquè cal”, es troba en les coses que fem “perquè sí”, “perquè vull”.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Benvingut Joaquim! Espero que gaudeixis molt dibuixant aquest semestre.
Qué guay el concepte de les màscares! I m’encanta el fons negre com si l’acciò passés dins del buit… No sé perquè, però em recorda a la película Màtrix, com si fos tot controlat tecnològicament parlant.
Interessantíssim! i sensació d’expansió en veure’l.
M’agrada molt la idea de les màscares i com l’has presentat. Jo també dibuixava a les llibretes de l’escola, i com no, també m’he posat moltes màscares al llarg de la vida, cada cop, però intento usar-ne menys.
Clar et mostres, sincer i obert a donar-te a conèixer sense entrebancs, i et conformes en conformar als altres. Salutacions ens veiem en aquest taller!